top of page

Josep Garcia - Coneix a l'equip d'Aula de So XIII

Seguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb el Josep Garcia, professor de piano.

Estudia amb N. Solé, C. Poch, M.J.Crespo, L. de Moure Castro i E. Martínez.

Debuta amb les "Noches en los Jardines de España" de Manuel de Falla amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Fa un recital al Palau de la Música Catalana i una gira amb el Concert de Schumann. Fa recitals monogràfics amb obres de F.Liszt, F. Chopin i repertori de principis del s.XX.

Estrena l'arranjament per a dos pianos de l'Illa dels morts amb P. Perera (autor de la versió) i participa en diversos espectacles del baríton Pablo López i "Per a tu ploro" de Ll. Sintes. Fa una gira amb l'OUB, E. Morente i G. Comellas amb l'"Amor brujo" de M. Falla. És pianista a al Petita Flauta Màgica (Gran Teatre del Liceu)

Va ser becat pel Centro de Estudios Pianísticos i va obtenir el primer premi al XIII Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes i al IX Premi Internacional d'Interpretació Amics de la Música d'Alcoi. Alguns dels seus concerts estan enregistrats per Catalunya Música.



Com va començar al món de la música?

Vaig començar al món de la música a l'escola on vaig fer primària, als primers cursos, on ens feien escoltar molta música i hi ha una sèrie d'experiències musicals que per mi són els inicis.


Quan vas començar a estudiar piano?

Diria que tenia nou anys, perquè un amic estudiava i mai sortien de mi aquest tipus de coses de demanar als pares. Però va sortir i m'hi van apuntar.

El primer any no tenia instrument. Tot i això, jo hi anava i m'agradava.


Com i quan vas començar a l'Aula de So?

Vaig començar a través del Louis-Denis que m'ho va proposar perquè l'anterior professora ja no estaria el curs següent. Ara fa cinc anys si no m'equivoco, abans de la pandèmia.


Què és el que més t'agrada de l'Aula de So?

El que més m'agrada de l'Aula de So és, en primer lloc, que ofereix molts espectres diferents de l'educació musical. Perquè hi ha una educació més tradicional com el llenguatge musical o el cant coral, que té molta força aquí. Però després s'ofereix música moderna, teatre musical o aspectes més escènics que a altres centres no es troba.


A què et dedicaries si no fos a la música?

Sempre he pensat que m'agradaria ser fuster. Però un fuster dels d'abans. Penso que és molt important el tema de les eines i el treball manual


Quan vas decidir que et volies dedicar a la docència?

Quan jo vaig estudiar música mai em vaig plantejar que estudiaria per guanyar-me la vida. Sempre va ser un gran dubte com em guanyaria la vida amb la música, però mai vaig pensar: estudiaré per ser professor. De fet, els primers anys que em vaig presentar per ser professor, vaig ser rebutjat moltes vegades per un munt d'escoles que no veien en mi un perfil de professor. Durant tres anys aproximadament.


A més estava tocant bastant el piano i això en el món de l'educació musical està bastant estigmatitzat, o ets dels que ensenyen o ets dels que toquen. I mai em vaig plantejar que havia de ser professor, a mi m'agrada ser professor i sé que a classe a vegades fem música i a vegades no.



Com gestiones els nervis quan toques amb públic?

Per un costat això és una cosa que es pot entrenar i jo he arribat a conèixer gent que m'ha explicat tècniques de teràpia psicològica, en concret un metge, que es poden aplicar i s'utilitzen per tractar alguns trastorns. Però sobre els nervis de tocar en públic, jo que he tocat, he passat per èpoques molt diferents i ho veig en els alumnes. Quan era petit, era molt indiferent al que tocava. Després a l'adolescència va ser una època on, en aquest sentit, em sentia molt tens i més tard, al cap de molts anys de tocar i acompanyar un es va acostumant.


Què et fa feliç com a professor?

Quan un alumne està obert a una obra que és desconeguda i llunyana o que no sent. En el moment en què s'obre a escoltar-la i a escoltar el que tu proposes per arribar a l'obra, penso que és la circumstància més feliç, perquè hauria de ser la meta.



32 views0 comments

コメント


bottom of page