Seguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb l' Oriol Hernández Llort, professor de llenguatge musical i membre de l'equip directiu com secretari acadèmic.
Comença els seus estudis de ben petit a l’Escola de Música de Sant Cugat del Vallès, i els segueix al Conservatori de Terrassa. Paral·lelament estudia Enginyeria Informàtica i Musicologia a la UAB.
Des de ben al principi s’interessa per la docència, concretament en els processos d’aprenentatge del llenguatge musical, faceta que compagina des de fa més de 25 anys amb la direcció coral i la interpretació al baix elèctric.
Ha cantat en formacions com el Cor de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu, Orfeó Català i Cor de Cambra del Vallès Oriental, on també va estar de segon director. Actualment dirigeix la Coral Contrapunt d’Abrera i el cor "Veus del Gòspel i +" a Sant Cugat del Vallès.
Com a baixista ha participat en diversos grups, entre ells, el trio de música de pel·lícules 3 Lonely Men, o el grup de jazz Blue Apples.
Les teves preguntes
Com vas començar al món de la música?
Quan jo era petitó, als 8 anys, els meus pares em van portar a l'escola de música municipal, l'any 78. Em van apuntar a fer música i llenguatge musical, on feiem flauta dolça. En aquella època, per a fer llenguatge musical ens feien fer flauta. A més, vaig tocar cello durant dos anys, però ho vaig deixar perquè no me'n van comprar cap i havia d'anar a l'escola per a estudiar. Després, me'n vaig anar cap a Terrassa, on vaig fer coses de cant.
També toco el baix, la guitarra així com més aviat "cumba", però que m'ha servit molt per a tenir clar moltes coses que després costen de que un entengui si no fa guitarra o piano (instruments harmònics).
Cal fer llenguatge musical per a tocar un instrument?
No cal, de fet hi ha gent que toca molt bé sense haver fet res. Però si no ets d'aquests quatre que tenen la gràcia, el fer llenguatge musical dóna unes possibilitats que sinó són difícils que les acosegueixis. Si vols tocar un instrument, fes llenguatge musical pel que et pugui interessar d'aquell instrument, és a dir, fes-ne una miqueta.
Quin és el teu instrument preferit?
No és cap instrument o sí que ho és, és dirigir corals. És on m'ho passo millor, em poso davant del cor i no hi ha nervis, nervis zero! És bastant curiós perquè quan toco el baix o qualsevol altre instrument sempre estic pendent de tot el que pot passar. Amb el cor, potser perquè no estic cantant, em moc i faig el que vull, sóc un pallasso i m'ho passo pipa!
Com vas començar a l'Aula de So?
Coneixia al Martí, de fa molts anys, em va conèixer que jo en tenia 8. Quan jo tenia uns quinze o setze anys, un dia que ell estava tocant la guitarra, m'hi vaig acostar i li vaig preguntar "Per què aquest acord és un setena? Això seria un sexta?" i em va respondre que hauria d'estudiar harmonia per a saber-ho. I m'hi vaig posar com un boig.
L'any 98, quan es va fer l'Europa Cantat, jo estava aquí, ajudant en aquest "berenjenal" i a partir d'aquí vaig entrar i vaig començar a donar classes i estava content... i ja fa gairebé 25 anys d'això.
Què és el que més t'agrada de l'Aula de So?
Doncs que és una escola que l'hem anat fent crèixer entre tots, no és una cosa que ja ens ha vingut donada de no se qui. És un treball on tots hem anat posant les nostres ganes, uns més, uns menys, a unes èpoques més o menys, com jo mateix que vaig estar quatre o cinc anys fora, però que és de tots nosaltres.
Si no et dediquessis a la música, què faries?
Informàtic. De fet, sóc bastant quadrat. La meva carrera pròpiament dita si no fos música, seria aquesta, per això de vegades aquí a l'escola m'ocupo de les bases de dades. I sinó, teatre! M'agraden les coses de cara al públic, m'ho passo molt bé, tot i que de vegades estic, o estava, molt pendent de com parlava jo. Fins que em vaig adonar ja fa uns any, que és més important el que jo dic que no el com ho dic. Des d'aleshores m'ho passo molt millor, fent classes, de cara al públic o gravant l'entrevista aquí.
Com apareix el Qi Jong?
La crisi dels 40, que jo la vaig tenir als 35. Vaig tenir un sotrac que em va moure tot i no em trobava bé. Vaig començar a fer ioga, teràpies varies, vaig fer tot el que se'm va passar pel cap. I l'única cosa que vaig trobar que realment em podia centrar i depenia del que jo fes i no el que fes un altre, són uns exercicis molt lents que es diuen Qi Jong. És com el taitxí però sense pegar cops, perquè el taitxí és un art marcial.