A aquestes alçades de la pel·lícula és ben sabut per tothom que el món de la cultura ha estat i continua sent un dels més debastats per les mesures que s’han pres a nivell institucional per frenar la pandèmia. És evident que per a fer front a l’avanç de la malaltia cal prendre decisions, però també és veritat que a vegades les institucions es passen de frenada sense tenir en compte (o no prou) l’abast i les conseqüències que aquestes decisions poden tenir.
Des del món de la culutra no ens cansarem d’explicar com d’escrupulosos, exigents i rigurosos hem estat en l’aplicació de totes i cadascuna de les mesures que se’ns han demanat per garantir que totes les activitats dels nostre sector fossin segures. La inversió que les nostres entitats han hagut de fer a nivell econòmic per adaptar totes les instal.lacions i protocols ha estat enorme. I les ajudes promeses, en el millor dels casos han estat insuficients i, majoritàriament, no han arribat encara.
Concretament en el sector de les escoles de música, s’han hagut d’adaptar molts sistemes de ventilació, s’han instal·lat mampares a totes les aules, s’han hagut de reduir aforaments i, per tant, adaptar les activitats de grup a la capacitat dels espais, i tant els equips docents com l’alumnat s’han acostumat de manera modèlica a cantar, tocar i fer classe amb mascareta i proteccions.
L’esforç ha estat enorme, però els resultats avalen la feina ben feta: cap contagi en l’entorn de les escoles de música.
Per això no podem acceptar que després de tots aquests sacrificis que hem fet amb professionalitat i consciència social, d’un dia per l’altre se’ns impedexi continuar amb la nostra activitat. No entenem com en el cas de les escoles de primària s’ha prioritzat que fos l’alumnat de menys edat el que continués amb la presencialitat, mentre que en els centres d’ensenyaments musicals hagi estat el contrari, i només s’hagi permès continuar amb les classes presencials a l’alumnat de programes reglat, és a dir, els més grans.
Les escoles de música, com ja vam fer durant el primer confinament, continuarem adaptant-nos i reinventant-nos per poder continuar oferint l’ensenyament de qualitat que fa tants anys que fem, però demanem a les institucions que no ens ho posin més difícil del que ja ho tenim.
El passat mes de setembre el Govern de la Generalitat va acordar declarar la cultura “bé essencial”. És hora de passar de les paraules als fets.
Amb el centre tancat i la impossibilitat de fer actuacions és molt difícil visibilitzar-nos, tu ens pots ajudar a fer-ho possible, la teva opinió compta: