eguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb l'Eva Villena, professora de piano des del naixement de l'escola de música.
Obtè el títol superior de Piano al Conservatori Superior de música del Liceu amb qualificació Excel·lent, havent cursat el grau mig amb el professor Emili Brugalla i el grau superior amb la professora Margarita Serrat.
Ha participat en diferents cursos i classes magistrals de piano i cambra, amb Eulàlia Solé, Jordi Benseny, Carme Poch, Benjamí Santacana, Kemenes Andras i Josep Mª Colom.
Va ser participant a la gira de concerts de l’Album de Colien (1997) i pianista de Sarsuela de Cambra, al teatre Arnau, el mateix any. Va fundar i dirigir la Coral de Físiques de la UB i va ser la directora del Coro del Centro Asturiano de Barcelona (1997-2015).
Ha treballat com a professora de piano, cambra, cors i llenguatges en diverses escoles del Vallès (1995-2022). Va ser la primera professora d’instrument de l’Aula se So i actualment compagina la docència a l’Aula de So amb la psicologia.
Les vostres preguntes
Com vas començar al món de la música?
Vaig començar tocant la guitarra perquè els meus pares m'hi van apuntar. Després d'un any no em va acabar de convèncer i als 8 anys vaig començar a tocar el piano amb la Calduch. Vaig anar a l'escola de música a la "Casa del Socorro" que ja no existeix, després a la Casa de Cultura, al conservatori... i vaig anar a parar amb l'Emili Burgalla i vaig fer tot el professional amb ell.
Com vas arribar a l'Aula de So?
Acabava de començar la universitat, devia tenir 19 o 20 anys i ara en tinc 49... va ser l'Oriol Hernández, amic de juventut, que em va parlar del Cor Infantil i les noies que hi cantaven volien començar a fer classes de piano. Jo volia treballar, em feia il·lusió i així va començar, vaig ser la primera professora d'instrument de l'Aula de So. Era un local petitó amb quatre nenes.. així vam començar!
Què és el que més t'agrada de l'Aula de So?
Moltes coses! La primera és que encara hi ha l'essència del principi, allò que explicava el Louis-Denis de que es va trobar al Martí netejant el terra, doncs això encara està. L'hem fet crèixer, però segueix l'essència de l'inici i això em fa molta il·lusió. I que estic envoltada de cracks!
L'experiència dels casals és una de les coses que recordo amb més carinyo, tots els anys de casals d'estiu van ser espectaculars, són moltes coses viscudes aquí.
L'equip, la il·lusió... això no és una feina normal, aquí no vens a cobrar a fi de més, és molt important tenir motivació, ganes, l'ambient... sempre hi ha idees noves, aprens coses noves... moltes coses!
Si no et dediquessis a la música, a què et dedicaries?
Bé, jo ja ho faig perquè mentre estava treballant de professora de piano em vaig posar a estudiar psicologia per plaer, perquè m'agrada i m'interessa. Al lloc on vaig fer les pràctiques també em van agafar per treballar així que ara sóc pianista a estones i psicòloga a estones i m'encanta. A més, hi ha coses en comú i coses d'un lloc em serveix per l'altre: la psicologia em serveix per prendre'm les coses d'una altra manera i transmetre-les d'una altra manera, i la meva experiència de professora a l'Aula de So m'ha fet saber acostar-me als nens d'una altra manera també. Saber què els motiva, coneixe'ls... i de fet, amb els adults també perquè tinc molts alumnes de piano adults que tenen molta por i inseguretat - aquí és on entra la part de la psicologia - però alhora porten la il·lusió dels nens multiplicada per 100!
Com compagines la feina a l'escola, la psicologia i la vida personal?
Sobretot els horaris perquè anem al revés del món. Quan era més jove no tenia horaris, arribava a les tantes, caps de setmana plens... i arriba un moment que te n'adones que has de parar una mica i ara hi ha algunes tardes que no em permeto acabar a les hores que acabava perquè sinó te n'adones que t'estan creixent els fills i se t'estan anant moltes coses que no te n'has adonat.
La propera entrevista serà al Roberto Faenzi, pots fer aquí la teva pregunta o a les nostres xarxes socials