Marga Triadú Galí - Coneix a l'equip d'Aula de So XI

Seguim el cicle d'entrevistes #ConeixAuladeSo amb la Marga Triadú Galí, professora de llenguatge musical, sensibilització musical i la cradora de la secció Música en família per a nadons de 0 a 2 anys.

Comença els seus estudis musicals a l’Escola Fusió de Sant Cugat del Vallès, on s’inicia en la guitarra clàssica i el clarinet. Estudia el Grau en Física a la Universitat Autònoma de Barcelona, on obté el Premi Extraordinari l’any 2013. Paral·lelament, entra a formar part del Cor Aglepta de l’Aula de So i comença a formar-se com a cantant amb la mezzosoprano Montserrat Bertral i amb la soprano Rosa Mateu. L’any 2019 acaba el Grau Superior de cant líric al Conservatori del Liceu, on estudia amb Marta Mathéu.

Ha cantat en diverses formacions corals, com el Cor Aglepta, el Cor Lieder Camera de Sabadell i el Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els quals ha realitzat diversos enregistraments i ha pogut treballar amb directors de dins i fora del país. El seu interès per la pedagogia i les arts escèniques en general l’han portat a ampliar la seva formació a través de cursos en Rítmica Dalcroze i dansa tradicional i contemporània.

Actualment és professora de l’Aula de So, on treballa des del 2017 impartint classes de

música en família per a nadons, de sensibilització musical, iniciació a la guitarra, llenguatge musical i cant coral. També treballa a La Batuescola, i imparteix tallers al Centre Cívic de Les Planes.

Quan vas començar al món de la música?

De petita, als 8 anys perquè la meva mare volia que estudiés música perquè a la seva família tothom tocava algun instrument. Vaig començar amb la guitarra, després vaig fer clarinet però amb el batxillerat ho vaig deixar una mica de banda. Quan estava estudiant física vaig començar a cantar a l'Aula de So amb el Cor Aglepta i vaig recuperar allò que sentia que havia perdut amb la guitarra: la espontaneitat, surt a fer-ho bé a l'escenari a no equivocar-te... i amb el cant em va marxar una mica i vaig començar a disfrutar una altra vegada.

A partir d'aquí, la meva carrera no m'agradava gaire i vaig voler començar a formar-me de nou. Vaig fer classes de llenguatge musical i em vaig preparar les proves per accedir al superior i hi vaig accedir.

Com vas començar a l'Aula de So?

L'Oriol Castanyer m'estava preparant per les proves i em va proposar també de començar al Cor Lieder Camera i em van anar sortint coses. Vaig anar fent i estudiant i quan ja estava fent el superior al Liceu, l'Ana Figueres, una professora que hi havia aquí em va dir que plegaria i em van proposar de començar a fer les seves classes de llenguatge. Com jo ja havia fet formació Kodály aquí per a preparar les proves creien que ho podria fer.

Què és el que més t'agrada de l'Aula de So?

He tingut la oportunitat de desenvolupar projectes propis. Tot el tema de la música en família és una cosa que a mi em feia molta il·lusió i tenia ganes d'intentar tot i que no sabia com sortiria. Li vaig proposar al Martí i em va dir que si en tenia ganes, endavant, tens un espai i intenta-ho. Així ha anat creixent a poc a poc, però ha anat creixent i el mateix amb la sensibilització de petits.

La música en família és sensibilització musical per a nadons d'entre tres mesos i dos anys i els pares i mares venen a classe, és un espai per a compartir la música en família. A partir dels 3 anys ja venen sols i, en realitat, seguim cantant, ballant, fent jocs de percussió, dansa... però és una mica diferent, el plantejament a partir dels 3 anys és que ja puguin participar a les audicions de Nadal, cosa que no fem amb el grup de nadons.

Com es treballa la música amb nadons?

És una sensibilització i és una estimulació musical. És a dir, que a través de la música ells vagin despertant els sentits, vagin despertant una part que és musical: el sentit del ritme, la pulsació, els canvis de tempo... però que tot això també té a veure amb el desenvolupament motriu, el seu contacte amb el món, el seu lligam afectiu amb els pares, amb l'entorn, amb la resta de nens i nenes... Al final, per a mi, és un espai familiar on fem música i traiem tot allò de bo que ens aporta, però sobretot és una estona de gaudi.

I com és treballar amb adults?

Ara em fa més respecte treballar amb adults perquè em passo el dia envoltada de nens i nenes molt petits. Té el contrapunt interessant de que els adults treballen més a través de la raó i de vegades cal compensar-ho fent-los cantar. A mi el que m'aporta és que m'obliga a no perdre tot allò que vaig estudiar al superir de teoria musical i em fa refrescar.

Per què consideres la veu tan important?

La veu és l'instrument més directe que tens, el contacte primer que tens amb la música i sobretot amb els més petits. Per a mi és molt important perquè és una cosa que ells mateixos exploren i emocionalment és també un lligam amb els pares. També els permet començar a imitar sons, afinar, començar a desenvolupar l'oïda... això també passa amb els adults que estan molt acostumats a treballar amb l'instrument, entendre les coses a través del raonament lògic i és curiós perquè jo pensava que quan els fes cantar em dirien que no i ara m'ho demanen. Se n'adonen de que la veu els ajuda i els dóna eines per agafar una partitura i saber què hi diu sense necessitat d'instrument.

Si no féssis música, a què et dedicaries?

Quan vaig acabar la carrera de física ja veia que la recerca científica no és el que m'agradava ja em vaig especialitzar en història de la ciència. Potser va ser casualitat, jo ja estava dubtant de si volia tirar per aquest món o anava cap a la música, que just l'any que volia començar el master d'història de la ciència es va anul·lar i així vaig decidir llançar-me a la música. Si no fes música imagino que faria divulgació científica, una mica el que faig amb la música però amb la ciència... o tindria un ramat de cabres i faria formatge!