Cal distingir la nomenclatura i significat dels noms de les alteracions en relatiu de les notes "alterades" en absolut:
* Les alteracions "reals" es donen en el relatiu, així un "do" que puja mig to es converteix en un "di", un "re" en un "ri"... són notes cromàtiques, és a dir , que afegeixen color a la tonalitat-escala. Per contra, quan l'alteració es fa en sentit descendent substituirem la darrera lletra per una "a" o una "o" segons convingui. Així el "TI" passa a ser "TA", el "LA" esdevé "LO", el "MI" esdevé "MA" i el "RE" Ra" o RO".
* Hi ha notes que no te sentit alterar-les encertes direccions:
** El "DO" no es pot alterar en sentit descendent, ja hi ha el "TI".
** El "MI" no pot alterar-se de forma ascendent dons el rol que faria ja el fa la nota "FA"
** El "FA" bemoll no té sentit pel mateix motiu, el "mi" ja ocupa aquest lloc.
** el "SO" no té sentit com a nota cromàtica descendent, el seu paper el fa la nota "FI" ("FA" sostingut) si com a nota cromàtica ascendent "SI")
** el "LA" es pot alterar en tots els sntits, però el sostingut té menys sntit qu el seu substitut el "TA" ("Ti" bemoll).
* Aclariments sobre les alteracions:
Sovint el que anomenem alteracions ni són , ni sonen com a tals, per exemple un F# a l'escala de G major fa la funció de VII grau de l'escala "TI" i per tant no és una nota alterada de l'escala, pero si que és una tecla "negra" al piano. Per contra, en G major la nota "F" és una vertadera alteració, doncs equival al VII grau bemoll , el "TA".
* En el mon de l'absolut , i de cara a la nomenclatura de les notes, no ens importa si és vertaderament alterada o no, senzillament els sostinguts els farem acabant en "IS" i els bemols en "ES".
Així doncs: C# s'anomena Cis
D# ................Dis
E# ................ Eis...
Mentre que:
Bb serà ................Bes
Eb serà ................Es
Gb serà................Ges...